Situació: Puig de la Torreta, Calella (41º 36′ 29.01” N 2º 38′ 47.32” E)
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 46 m
Forma del far: torre cilíndrica sobre un edifici quadrat.
Lampada: 3+2 cada 30”
Longitud de l’esclat: 33 milles.
Únic far situat a la històrica costa de llevant de Barcelona.
Far_Calella_3
Està ubicat dalt del Puig de la Torreta, a Calella, al mateix emplaçament on s’alçava una antiga torre de guaita medieval per a orientar els vaixells que cerquen els encoratges de Palamós o de Mataró.
Far_Calella_2
Va ser inaugurat el 15 de desembre de 1859, amb el mateix esquema arquitectònic del Primer Pla de Fars: una torra blanca cilíndrica que sobresurt de la casa quadrada habitatge dels torrers.
Far_Calella_4
L’aparell òptic havia estat construït a París i els seus raigs allargaven, en condicions normals, unes 18 milles. Inicialment el seu combustible era a base d’oli d’oliva, substituït posteriorment per parafina i més tard per petroli. El 1916 va ser instal·lat el sistema elèctric, substituït el 1927 per un altre de més potent, amb una llargada de llum de 33 milles.
Va ser el primer far elèctric de Catalunya, per la facilitat del seu subministrament, molt a prop de l’aleshores població industrial de Calella, amb grans fàbriques de gènere de punt que utilitzàven l’energia elèctrica per al seu funcionament.
El gener de 1936 s’ordena un estudi per a situar-hi un radiofar, intenció que queda blocada per l’inici de la Guerra Civil. El 06 de desembre del 1936 s’hi emplaça una bateria armada per a protegir la costa de llevant de Barcelona i s’apaga el far, que romandrà inactiu fins al final de la contesa. Durant aquest període és objecte de diversos bombardejos.
El 1954 s’equipa com està en l’actualitat, i incorpora, el desembre de 1985 un quadre de control automàtic.
Far_Calella_1
El 23 d’abril del passat 2009, el govern municipal de Calella dona llum verda al projecte executiu per a la reforma del far, tant des del punt de vista constructiu com d’objectiu social i cultural. El primer d’aquests objectius és recuperar per a la ciutadania un dels seus símbols més característics i convertir els seus jardins en un lloc d’esplai i en un mirador privilegiat. Inicialment, el projecte parteix de l’idea d’una aula-museu que hauria d’explicar el món dels fars i de les telecomunicacions i també la natura que l’envolta.
Esperem que el projecte es faci de debó realitat ben aviat. Realment, els jardins i el mirador del far son del tot espectaculars, i el seu indret massa barrat a les visites….
Construït amb blocs de pedra blanca, el far estava dividit en tres seccions: una base quadrada, una part central de forma octagonal i, al remat, una capçalera cilíndrica. Al capdamunt estava equipat amb espills metàl·lics que n’assenyalaven la posició reflectint la llum del sol; i a les nits, a falta de llum, s’hi encenia una foguera que, segons es diu, es veia des de més de 50 km lluny. Tal com es pot veure en imatges del far reproduïdes en monedes romanes encunyades a la seca d’Alexandria, tenia quatre estàtues de tritons bufant uns corns, un a cada cantó de l’edifici. En el període romà també hi havia una estàtua de Posidó dalt de la torre.
Hypatia
El caminant
