Des del 2006 els fars de la Bretanya francesa ja no estan habitats però….
… fa feredat veure la tempesta contra el far, un cop, i un altre, i un altre… espectacular!!
Amb aquestes imatges em vaig enamorar rabiosament dels fars de la Bretanya, tots diferents, de totes mides, de tots colors, el mateix tremp; la punta més occidental de França puntejada de llumetes pampalluguejants sobre la costa escarpada.
Mosaic de Fars de la Bretanya
Aquest any, els visitarem!!
A vegades, en obrir l’e-correu, l’hiperespai et sorprèn amb un regal tan tendre que et fa tremolar, que t’eriça la pell poc a poc mentre ressegueixes cada paràgraf, mentre t’encantes en cada imatge, mentre descobreixes cada un dels adjunts….
La Gemma hi va posar valentia, i confiança, i ens fa arribar, per a tots, aquests línies tant carregades d’intimitat:
09 de Juliol de 2010
Hola,
Un company de feina em va enviar l’enllaç al vostre web i em va agradar moltíssim: les fotografies i les aportacions.
Em fa una mica de vergonya fer una aportació tan humil i no sé si faig bé d’enviar-t’ho.
Quan buscava informació del meu rebesavi, que va ser farer de Salou, d’un illot de les Canàries i de Tarragona (potser d’algun altre més), els anys 1860-1880? , l’arxivera del port de Tarragona em va enviar una fotografia del far de la Banya al 1920, actualment traslladat al port de Tarragona. Ella mateixa m’havia enviat uns anys abans, còpia d’unes pàgines del diari del meu rebesavi, Esteve Sauné, farer del port de Tarragona.
Antic Far del la Banya (1920)
Aquella fotografia em va impressionar tant, que em va despertar unes ganes boges d’escriure un conte* amb l’ajut de la meva filla de 9 anys. És molt poc probable que la dona que apareix a la foto sigui la meva rebesàvia, ja que realment no en tinc constància que el meu rebesavi fos també farer a la Banya. Però la meva iaia va néixer a Tortosa, tant a prop…
De la meva filla és la idea del dofí i del Bernat Pescaire. D’ella són els dibuixos que l’il·lustren.
conte "La Júlia i el far"
Com és lògic, no tinc records directes de la feina i de la vida al far. Les dues nétes del meu rebesavi (la meva iaia Pepita i la seva germana Maria) sí que guardaven uns pocs records i i bastants sentiments de l’època en què van viure amb l’avi farer. Les dues, ja velletes, ens els van explicar als meus cosins i germans.
T’acompanyo el conte i la fotografia que em va inspirar.
Felicitats novament,
Gemma
(*) Nota: Podeu llegir el seu conte, deliciós, “La Júlia i el far“, bo i clicant el nom o sobre les imatges il·lustrades
Una vida més, un nou senyal de la força dels fars, de la petja que l’ofici de faroner grava a l’estirp, com una herència que es transmet en l’essència.
Situació: Punta de la Galera, Torredembarra (41° 7′ 55,71″N, 1° 23′ 41,33″E)
Coordenades GPS X: 1.8792142608540443, Y: 42.23374563903584
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 58 m
Forma del far: torre octogonal de 38 metres, coronada per un mirador cobert amb un ampli voladís d’acer galvanitzat recobert amb xapa de bronze sota la llanterna
Llampada: grup de 5 llampades blanques
Longitud de l’esclat: fins a 29,3 milles.
.
Coincidint amb la quasi-estrena de la seva nova càmera (que vam ajudar a triar), la Maria, coneixedora també de la meva dèria pels fars, va capturar-me algunes imatges precioses en visitar el Far de Torredembarra.
Aquest és el darrer far construït a l’Estat Espanyol el segle XX i va ser dissenyat per l’arquitecte Josep Maria Llinà. Va inaugurar-se el 30 de desembre de 1999 i va posar-se en marxa el primer dia de gener de l’any 2000.
Venia a cobrir la zona d’obscuritat situada entre els fars de Salou i Vilanova i la Geltrú, amb un grup de cinc llampades blanques de fins a 29,3 milles d’abast.
És el far el que té la torra més alta de tots els fars de Catalunya, 38 metres, superant en 7 metres el Far del Llobregat.
Està situat a Punta de la Galera, a Torredembarra, molt aprop de la zona urbanitzada. Vist des de l’aire, fa patxoca veure un far sense edificació annexe, només amb la torra directament enclavada sobre el penya-segat.
Punta de la Galera
Igualment, crida l’atenció, no només la forma octagonal de la torra, sinó també el mirador cobert que la corona, una finestra oberta a una esplèndida vista sobre la mediterrània i sobre el port esportiu de la ciutat.
 Torra_Far_Torredembarra |
 Far de Torredembarra |
L’encesa del far es va realitzar a les 00.00 hores del dia 1 de gener de l’any 2000. Per donar simbolisme a l’esdeveniment, tal com mana la més antiga tradició, l’enginyer responsable dels Senyals Marítims va trametre un telegrama al tècnic encarregat de la cura del far amb el següent text (*):
Destinatari: Miguel Ángel Sánchez Terry, tècnic de Senyals Marítims. Far de Salou (Salou) Tarragona
“Coincidint amb l’entrada del nou segle i del nou mil·lenni, a les 00.00 hores dia 1 de gener de l’any 2000 procedirà a l’encesa del nou Far de Torredembarra. Durant tota la nit i fins la matinada romandrà a la cura de l’enllumenat per a preveure qualsevol anomalia que pugui produir-se. Salutacions.”
L’Enginyer Encarregat del Servei: Ramon Juanola i Subirana.
D’aquesta forma i per extraordinària coincidència, el Far de Torredembarra passarà a la història com l’últim dels fars construïts en el segle XX i en el segon mil·lenni, i el primer dels encesos en el segle XXI i en el tercer mil·lenni.
.
(*) Informació extreta de la pàgina del l’Autoritat Portuaria del Port de Tarragona (Far de Torredembarra) on podeu trobar informació molt més detallada de la ma d’en Miquel Àngel Sànchez.
Fa ja més d’un any, el maig de 2009, vaig rebre un correu sorprenent….
M’agradaria avui, compartir amb vosaltres part d’aquella correspondència tant encantadora
Collage Far S'Arnella
31 de maig de 2009
Bon dia,
Em dic Eva i tinc 28 anys. Ara visc a Barcelona.
El primer de tot, felicitar-vos per la web, les fotos, els comentaris: son excepcionals.
Sóc neta de faroner, de l’Àngel Mata, qui es va fer càrrec durant 34 anys del far de Punta s’Arnella i, els seus 12 últims anys abans de jubilar-se, del far de Roses.
Us explico això perquè he tingut la gran sort de poder viure en tots dos fars, i veure com el meu avi hi treballava, amb la resta de la família: l´avia, 6 fills i 7 nets.
Viure les tempestes, la tramuntana, les onades, les gavines, les trinynes quan tornaven de pescar, els naufragis de petites embarcacions (normalment estrangers que creien que la costa brava era una bassa d´aigua tranquil·la), quan es fonia la llum de la “bombeta gegant” (com li dèiem de petits)… i també el sol, la claror que ens entrava a la habitació dels llampecs de llum a la nit… totes les nits! la olor del gasoil a la sala de màquines, el despatx del “yayo”, el llençols que ens enviava la comissió de ports de Barcelona… i les tovalloles!!! totes iguals!!
veure els avenços amb els anys, l’automàtic!!!
Ha estat increïble! I si tornés a néixer, ho voldria tornar a fer al mateix lloc!
No pretenc que publiqueu aquest mail, només volia que recordeu que en aquests llocs tan meravellosos hi vivien familias increïbles amb milers d’històries que son les que fan d’un far aquest caliu especial, gairebé tenebrós…i que els que hem tingut la sort de viure-hi, encara després de tants anys se’ns posa la pell de gallina en pensar-hi.
El meu avi va morir fa gairebé 4 anys i ni un sol dia va deixar de passejar per el seu far, per les seves roques, el mar, l´hort… i jo ho faig sempre que puc.
Després d’aquesta explicació, gairebé idíl·lica i amb tantes floritures de la meva vida, només em queda oferir-me per qualsevol informació que necessiteu en vers els fars, us podeu adreçar a mi al mateix mail.
Salutacions,
Eva
Collage Far de Roses
Li vaig contestar, i tant, i de seguida…
i quan ja em pensava que no m’escriuria més, ho va tornar a fer
28 de juny 2009
Hola de nou,
He trigat una mica en contestar, m’alegro que m’hagis contestat, per a mi es tot un plaer donar-te informació de tot el que pugui sobre els fars.
Em fa sentir més a prop del records.
T´adjunto algunes fotos, com pots veure son dels fars on he viscut, El Port de la Selva i Roses.
La 1ª: és de l’època més o menys de quan vaig néixer (allà els 80).
La 2ª: és una foto familiar de la meva avia, besàvia i alguns dels meus tiets i m’ha mare, de petits a les escales de la part antiga del far, quan encara no havien construït la casa blanca (la part nova).
La 3ª:és de les més recents, després varen fer postals sobre aquesta foto. Els colors de les flors, la ginesta, sembla que ho pugui olorar només mirant-la!!!
La 4ª:és a Roses, al far, ell és el meu avi, fa uns 12 anys, amb un parell de pops ben grossos que acabava d’agafar a les roques.
La 5ª:és la més antiga,així es com es varen trobar el far els meus avis.
El meu avi era Asturià, va néixer allà, i tot just en una època on no era gens fàcil poder estudiar, el meu avi va tenir la sort de fer-ho. Va estudiar per a tècnic de senyals marítimes, part a Astúries i part a Madrid, aviat i només acabar els estudis, el van enviar a fer les pràctiques a l’Illa de l’Aire.
Llavors el meu avi ja era casat amb la meva àvia, i ella embarassada, també va marxar a l’Illa de l’Aire. Sempre ens expliquen que els hi portaven el menjar amb una petita barca un cop per setmana.. si feia bona mar….
Quan la yaya va estar a punt de donar a llum, va marxar a Astúries, i més tard, el meu avi. Allà va néixer la més gran de les meves tietes.
Llavors el meu avi va triar alguns destins i li va tocar a Punta S’Arnella: allà varem néixer la resta de la família.
Podria explicar-te mil històries sobre el far!!
Quan jo vaig néixer, ja hi era la casa nova, (als fars habitualment hi ha 2 cases comunicades pel despatx i les escales que pugen a la torre, degut a que amb els anys el conveni de torrers va millorar i posaren a disposició les cases més petites per el suplent de l’oficial de faroner). Nosaltres, tret dels últims anys a S’Arnella, no en varem tenir cap, de suplent, això feia que el meu avi mai pogués deixar sol el far.
Recordo que les tempestes allà eren espectaculars!!! a més teníem un parallamps i espetegaven els llamps amb una força increïble; tant era així que, de vegades, els veiem literalment corre pel terra….la yaya ens agafava a tots i ens pujava sobre el llit fins que la tempesta passava.
Alguna vegada es cremà la sala de màquines…
També recordo que al vespre, quan en banyaven, sortíem a fora i al revolt de la casa nova enfilàvem el cap i, en qüestió de minuts, la tramuntana ens eixugava els cabells (per desgracia de la yaya, que sempre patia pq no agafesim una pulmonia)
Recordo a la meva yaya sempre patint. Realment, ara que soc gran, l’entenc: pujar 6 fills i els 5 nets en un paratge com el far era molt complicat…tot ple de trampes mortals per als més petits! les roques, els penya-segats, el mar… i allunyats de tota civilització!!! tot i així mai ens va passar res greu, afortunadament!
La vida en un far era genial, a mi m’ha deixat l’oportunitat de tenir força imaginació, suposo que afavorida per la quantitat d’espais oberts, la casa tant gran, la soledat, mai jugàvem amb joguines, teníem tot el que necessitàvem allà mateix.
L´aigua, la terra, el sol, el vent….
Al poble tothom ens coneixia com les noies del far…..
Bé, de moment em quedo aquí.
Aviat intentaré posar-m’hi i explicar-te més coses, espero que tot això et serveixi d’alguna cosa per la teva recerca sobre els fars.
Salutacions i una abraçada forta!
Eva
Es va descuidar d’adjuntar-me les fotografies…..
I mai més no m’ha tornat a escriure……
En Pep ens va fer arribar tota una col·lecció d’imatges dels fars de l’illa de Menorca.
De totes, em permeto escollir aquelles que insereixen el far en el seu paisatge…. cada far, un missatge.
Far de Favàritx, 39º 59′ N – 4º 16′ E
Un únic i gran missatge, tant rellevant, que trenca la màgia de la distància
Far de Favaritx
Far de Punta Nati, 3:40º 03′ N – 3º 48′ E
Un llenguatge senzill i eficaç per a la nit dels navegants
Far de Punta Nati
Far de Cavalleria, 4:40º 05′ N – 4º 05′ E
Comuniquem el què sentim, i el què sentim no pot amagar-se
Far de Cavalleria
Far de l’Illa de l’Aire, 5:39º 48′ N – 4º 17′ E
Un missatge que convida a acostar-s’hi
Far de l'Illa de l'Aire
… i ens mancaria el Far del Cap Artrutx 2:39º 55′ N – 3º 49′ E
La distància més curta entre l’home i la veritat és un conte
Far de Cap Artrutx
Cinc fars, cinc claus
.
Cites extretes del llibre: “L’Illa dels 5 fars“, d’en Ferran Ramon-Cortés
Situació: Puig de la Torreta, Calella (41º 36′ 29.01” N 2º 38′ 47.32” E)
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 46 m
Forma del far: torre cilíndrica sobre un edifici quadrat.
Lampada: 3+2 cada 30”
Longitud de l’esclat: 33 milles.
Únic far situat a la històrica costa de llevant de Barcelona.
Far_Calella_3
Està ubicat dalt del Puig de la Torreta, a Calella, al mateix emplaçament on s’alçava una antiga torre de guaita medieval per a orientar els vaixells que cerquen els encoratges de Palamós o de Mataró.
Far_Calella_2
Va ser inaugurat el 15 de desembre de 1859, amb el mateix esquema arquitectònic del Primer Pla de Fars: una torra blanca cilíndrica que sobresurt de la casa quadrada habitatge dels torrers.
Far_Calella_4
L’aparell òptic havia estat construït a París i els seus raigs allargaven, en condicions normals, unes 18 milles. Inicialment el seu combustible era a base d’oli d’oliva, substituït posteriorment per parafina i més tard per petroli. El 1916 va ser instal·lat el sistema elèctric, substituït el 1927 per un altre de més potent, amb una llargada de llum de 33 milles.
Va ser el primer far elèctric de Catalunya, per la facilitat del seu subministrament, molt a prop de l’aleshores població industrial de Calella, amb grans fàbriques de gènere de punt que utilitzàven l’energia elèctrica per al seu funcionament.
El gener de 1936 s’ordena un estudi per a situar-hi un radiofar, intenció que queda blocada per l’inici de la Guerra Civil. El 06 de desembre del 1936 s’hi emplaça una bateria armada per a protegir la costa de llevant de Barcelona i s’apaga el far, que romandrà inactiu fins al final de la contesa. Durant aquest període és objecte de diversos bombardejos.
El 1954 s’equipa com està en l’actualitat, i incorpora, el desembre de 1985 un quadre de control automàtic.
Far_Calella_1
El 23 d’abril del passat 2009, el govern municipal de Calella dona llum verda al projecte executiu per a la reforma del far, tant des del punt de vista constructiu com d’objectiu social i cultural. El primer d’aquests objectius és recuperar per a la ciutadania un dels seus símbols més característics i convertir els seus jardins en un lloc d’esplai i en un mirador privilegiat. Inicialment, el projecte parteix de l’idea d’una aula-museu que hauria d’explicar el món dels fars i de les telecomunicacions i també la natura que l’envolta.
Esperem que el projecte es faci de debó realitat ben aviat. Realment, els jardins i el mirador del far son del tot espectaculars, i el seu indret massa barrat a les visites….
A vegades, trobes una imatge que et corprèn….
… com aquesta, del Far de Pingeon Point sota una llarga exposició de càmera
.
Pingeon Point Lighthouse
.
Enfilat en un penya-segat a la costa central de Califòrnia, a 50 milles al sud de Sant Francisco, el Pigeon Point Lighthouse, de 115 peus d’alçada i un dels fars més alts als Estats Units, ha estat guiant als marins des de 1872.
Amb un llum de petroli, i una lent de Fresnel de primer ordre, compost de 1.008 prismes, va ser il·luminat per primera vegada la posta de sol del 15 de novembre de 1872.
La lent es troba 16 metres d’alçada i té 6 metres de diàmetre. S’assenta en una sala de llanterna que s’havia construït al dipòsit general del Servei de Fars a Nova York. Tot i la lent de Fresnel original ja no està en ús, el far segueix sent un actiu d’ajuda a la navegació de la Guàrdia Costera dels EUA.
I més enllà de totes les dades….. que bonic!!!
“Per a la Sílvia, perquè sense la seva afició no m’hauria fixat mai en els fars”
Karma
El camí que porta al far...
Na Karma ens escriu per si podem fer-nos ressó d’unes fotos del Far de Cap de Creus, amb dedicatòria…..
La primera, preciosa, emmarca la inaccessibilitat del far, i alhora ens hi dibuixa un camí discret, lateral, per abastar-lo. Les altres dues, ens presenten el far contra el cel, desafiant el paisatge…
 La lampada |
 Contra el mar |
Situació: Illa de Pharos, Alexandria, Egipte 31º 12′ 51″ N 29º 35′ 06″ E
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: aprox 134 m
Forma del far: torre cilíndrica, sobre una octogonal i ambdues sobre un edifici quadrat.
Llampada: Miralls de dia, foguera de nit.
Longitud de l’esclat: 35 milles.
El far d'Alexandria
.
El far d’Alexandria (també anomenat la torre de Faros) fou considerat una de les set meravelles del món.
Fou construït al segle III aC en època hel·lenística i va estar en funcionament durant molt de temps, fins que dos terratrèmols l’enderrocaren al segle XIV.
Era una torre que el rei egipci Ptolemeu Sòter va decidir construir per guiar els vaixells cap al port d’Alexandria i identificar la situació de la ciutat des de molt lluny; l’edifici es va acabar durant el regnat del seu fill, Ptolemeu II Filadelf. En va dirigir les obres l’arquitecte Sòstrat de Cnidos i es creu que mesurava 134 metres d’alt; en aquella època fou una de les estructures més altes aixecades per la mà de l’home.
Construït amb blocs de pedra blanca, el far estava dividit en tres seccions: una base quadrada, una part central de forma octagonal i, al remat, una capçalera cilíndrica. Al capdamunt estava equipat amb espills metàl·lics que n’assenyalaven la posició reflectint la llum del sol; i a les nits, a falta de llum, s’hi encenia una foguera que, segons es diu, es veia des de més de 50 km lluny. Tal com es pot veure en imatges del far reproduïdes en monedes romanes encunyades a la seca d’Alexandria, tenia quatre estàtues de tritons bufant uns corns, un a cada cantó de l’edifici. En el període romà també hi havia una estàtua de Posidó dalt de la torre.
La torre agafa el nom de la illeta connectada artificialment per un dic amb el port alexandrí on es va situar, anomenada Faros. Aquest topònim ha estat l’origen etimològic de la paraula far en moltes llengües romàniques, com en català mateix, en francès (phare), en italià (faro), en portuguès (farol), en espanyol (faro) i en romanès (far). El nom de la torre de Faros, doncs, designarà totes les construccions posteriors realitzades a fi de mostrar el camí als vaixells.
Fou severament malmès pel terratrèmol del 956 i més tard pels dels anys 1303 i 1323. Fins i tot el poc que en quedava va desaparèixer el 1480, quan el soldà egipci d’aleshores, Qaitbay, n’utilitzà els enderrocs per construir un fort allà prop, que encara existeix.
(extret de la Wikipedia)
Situació: Formiga gran (Illes formigues) 41º 51′ N 03º 11′ E
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 14 metres.
Forma del far: torre quadrada sobre una caseta blanca.
Llampada: blanca. Grup de 3 esclats cada 9 segons.
Longitud de l’esclat: 6 milles.
Balisa de les illes formigues
Les illes Formigues es troben situades entre Calella de Palafrugell i Palamós a 1.300 m de la costa, i ,fins que el 1982 no s’hi va instal·lar el far, era un lloc de freqüents naufragis, ja que amb mala mar queden cobertes per l’aigua. Hi ha un petit embarcador per accedir-hi.
El 1285 hi va tenir lloc la Batalla de les Formigues , on l’esquadra aragonesa sota el comandament de Roger de Llúria va derrotar a la francesa.
.
La balisa de les Illes formigues de prop
.
Nota: com que a aquest far no hi vam poder accedir per fotografiar-lo, les fotos no són nostres són de © Jordi Lluís Pi i del blog l’illa d’enlloc.
El caminant
Aquest bloc participa en la iniciativa:
Si t'agrada, si el trobes interessant, si vols....
Mil gràcies!!!!
Tens la imatge d'un far??
Una informació, alguna llegenda, una història, un naufragi, un vaixell pirata....
Envia'ns-ho i ho publicarem!!:
hypatia@enxarxat.cat
